Els mercats de pagès o quan el camp entra a la ciutat

29/05/2021
Comparteix

Ja en marxa en alguns punts del país, els mercats de pagès es troben en aquest punt intermedi entre la timidesa i la voluntat d’expansió. Tant la seva creixent comunitat d’usuaris com molts especialistes en polítiques alimentàries els veuen com un impuls necessari a les nostres ciutats. Representen nous models de consum i d’abastiment especialment apropiats per aportar a la ciutadania una alimentació més sostenible i saludable, enfortir l’economia local i per fer front als reptes del canvi climàtic. 

 

En aquest article, us  volem compartir amb més detall perquè considerem tan important promocionar aquest model. Per a nosaltres, com a consumidores, però també i sobretot, com a veïnes ciutadanes, per encaminar-nos fins a una societat molt més justa i sostenible. 

 

Però què és un mercat de pagès?

Ens permet comprar queviures de proximitat, ecològics i de temporada de la mà dels seus pagesos i pageses. Aquest nou model de distribució i de consum responsable, basat en circuits curts de Km0, a més a més d’oferir qualitat i transparència per les consumidores, afavoreix el teixit de petites productores respectuoses amb el medi ambient.

 

Als mercats de pagès hi podem trobar ja una gran varietat de productes frescos o secs: fruita i verdura ecològica, pa, ous, formatges, olis, embotits, vi i cerveses, conserves, mel, pastissos o cosmètica natural. 

 

Productes més rics i sans 

Tots i totes ho sabem i ho busquem. Les verdures o fruites, fresques i recollides al moment, tenen millor sabor i nutrients més rics en comparació amb les que han passat setmanes madurant en cambres frigorífiques. Amb la garantia de la seva proximitat i del segell ecològic, molt habitual als mercats, tampoc necessiten rebre tractaments postcollita com  fungicides, ceres o productes de conservació. Treure, una mica de terra, és possiblement, l’únic que hauré de fer per menjar un aliment molt saludable. 

 

Amb baixes emissions de carboni

Caldria confirmar què s’entén per proximitat oi? Doncs, habitualment es considera una distància de no més de 100 km entre els seus punts de producció i de venda. Ara, és un marge que es pot ampliar una mica, especialment pels productes que no es produeixen a prop. 

Aquesta distància té un pes important, perquè el transport intern per camions, sobretot, però també per vaixells o avions, pel que fa a les importacions creixents (tots tipus de transports són habitualment climatitzats), és altament responsable de les emissions de CO₂ i de la contaminació atmosfèrica (es considera que la distància mitjana recorreguda d’un aliment abans d’arribar al nostre plat és de 5.000 km [1]. També sabem que la contaminació és un problema greu a Barcelona: cada habitant de Barcelona paga 1.256 euros a l’any per la contaminació de l’aire [2]). 

 

Contacte directe amb els productors

El benefici de conèixer en persona als productors és un dels arguments més valorat. Els mercats de Pagès són un espai idoni per a poder conversar, saber exactament on i en quines condicions s’ha elaborat el que consumim.

Però aquesta transparència no tan sols aporta més garantia al consumidor sinó que permet obrir-nos a la riquesa de les nostres cultures culinàries, tradicions, sabers i varietats més locals i autèntics

 

És essencial recuperar les nostres varietats més locals i la biodiversitat de la nostra terra.

 

Bye bye plàstics!

La nostra addició al plàstic té molt a veure amb el màrqueting i la nostra preocupació per tenir productes perfectament conservats, amb un aspecte atractiu i uniforme. Per sort, al contrari dels súpers, els mercats de Pagès no tenen aquests problemes. El “màrqueting” es converteix en una bona conversa i el poc temps que separa la collita del consum, llença a les escombraries (orgànica) el tema de la conservació. 

És un plaer tornar de la compra sense haver de tirar uns quants envasos de plàstic. L’únic que hem de preocupar-nos és de portar el carro de compra o unes bosses de tela. 

 

Animacions, educació i bon ambient  

Són altres dels beneficis molt apreciats per les persones usuàries. L’oferta va variant d’un mercat a l’altre, entre tallers de cuina, degustacions, àpats populars, jocs per a nens, activitats de sensibilització o concerts de format adaptat (entre d’altres). L’espai ofereix aquest ambient social, animat i de trobada atribuit històricament als mercats tradicionals, però, per estar a l’aire lliure, afegeix un punt de tranquil·litat que a la gent li agrada molt. 

 

Podríem dir que els mercats són sense estrès afegit!, i que volen crear un ambient que va més enllà d’emplenar el seu carro.

 

Actualment a la cuitat de Barcelona hi ha 7 mercats de pagès regulars segons la pàgina de la capitalitat de l’alimentació de l’Ajuntament, i es considera nou, el mercat de La Sagrera iniciat al Octubre del 2020 amb edicions quinzenals els diumenges. També es poden trobar les parades de pagès, una alternativa més reduïda, als districtes de Cuitat Vella, Eixample i Baró de Viver. Podeu clicar al mapa per veure més informació.  

 

Per un nou model alimentari 

Fins ara, tots aquells beneficis majoritàriament orientats al consumidor/a o a la sostenibilitat del planeta, no contemplaven del tot el valor transformador dels mercats de pagès.

 

Perquè darrere del simple plaer de comprar un bon producte a uns simpàtics productors i productores, estem defensant un teixit empresarial local de petites i mitjanes empreses que contribueixen positivament al benestar social i mediambiental dels nostres camps. Promoure els mercats de pagès és apostar per un reequilibri del nostre model agroalimentari, actualment concentrat en mà de poques grans distribuïdores (8 grans distribuïdors dominen el mercat, Mercadona sent la que més influència té [3]).

 

No és qüestió de tornar enrere o d’anar en contra de la tecnologia. Es tracta simplement d’assegurar-nos que el nostre model de futur no contribueix, com actualment, a deslocalitzar massa la cadena de producció o a pressionar a la pagesia amb preus que no els permeti viure dignament. 

 

Els camps es buiden, es mecanitzen cada vegada més, l’ocupació del sector es fa més escàs i la biodiversitat està baixant dràsticament. 

 

Al contrari, els mercats de Pagès deixen lliure àrbitre als productors per a vendre els seus productes a un preu que els hi sembli correcte, i així, poder seguir endavant sense la necessitat de produir a gran escala per buscar sempre abaratir el cost de producció. En aquest sentit, reivindiquen i apliquen els principis del comerç just però a una escala local, territorial. Ho consideren com a essencial per a projectar una nova relació productor/a – consumidor, basada en la transparència i la confiança. 

Per últim, cal destacar també l’eix transformador dels mercats de pagès respecte a la sobirania alimentària. La nostra dependència al mercat global es va destapar encara més amb la crisi de la covid, posant en relleu els pocs dies de subministrament que quedarien si les fronteres i els mercats europeus o del món es tancaven. Optar pels circuits curts de proximitat representa per tant una mesura de precaució necessària enfront de possibles crisis socials i sanitàries. El nostre mercat interior s’hauria de reajustar, trobar aquest punt d’equilibri per ser més autònom cap a l’exterior, però també cap a les grans multinacionals que concentren el sector agroalimentari.  

 

En definitiva, com ho sabem bé, darrere del nostre consum s’encadena tot un sistema. És imprescindible comentar la partida política i de poders que està en joc. Però ens agradaria acabar completant amb un bon regust de boca, més dolç, més del sentir: tots els tastets de pa, de mel, de llonganisses, de vi i formatges que us esperen als mercats de pagès fent un vermut artesà! No hi ha dubte que les nostres ganes de canvi passen també per això! 

 

[1] Veure Justicia alimentaria: La fragilidad del sistema alimentario global en tiempos de coronavirus.   

[2]  Veure La marea: La huella de carbono per cápita de la alimentación en España se multiplicó por 2,4 entre 1960 y 2010

[3] Llegir el molt bo Núm.56 de la revista Opcions: “De la terra al plat: els impactes de la distribució alimentària”.


Configuració de Cookies


Tanca Més informació